dijous, 14 de febrer del 2008

my little treasure...

Fa molt temps que em van regalar aquesta taula. Estava molt vella, tenia a sobre com a mínim 5 capes de pintura, de potser fa més de 100 anys, però era preciosa. Em vaig posar mans a la feina ara deu fer un any, i alguna tarda, o algun dissabte anava decapant. Primer amb decapant líquid, que feia molta pudor, i a més era molt tòxic. Em va anar bé per treure la primera capa, però amb allò no podia continuar. Així doncs, el Mois, em va deixar una màquina "lijadora" elèctrica... però clar, amb la meva força, que és poca, m'hi hagués passa 2 anys, i encara no estaria llesta. Aleshores, el meu pare em va deixar una màquina que va ser la clau per enllestir-ho: una màquina de decapar amb aire calent. Oli en un llum! En fi, que un cop retirada tota la pintura vella, tocaba pintar-la de nou. I així ha quedat, perciosa. També he de dir, que un cop posada al menjador, ens hem adonat que és un pel petita... i quan siguem gaire gent, potser tampoc hi cabrem... Però bueno, de moment aquí està, i és que a més, m'encanta!

3 comentaris:

OrBiS ha dit...

dimisio!

falta un coktel a sobre de akesta taula! xDD

aviam kin dia la katem ;P

mariet ha dit...

aviam quin dia us deixeu veure! q des de q viviu a barnaaaaaa...

Anònim ha dit...

això mateix!! nosaltres no ens hem mogut de lloc. Jo només et veig el pèl quan te l'he de tallar....i a l'Alba ni això. Li envio missatges i no em fot cas!!xDDDDDD